4.Substàncies addictives

4.1 La nicotina: composició i absorció

La nicotina (C₁₀H₁₄N₂ ) és un alcaloide derivat de la ornitina i es troba en les fulles del tabac. En altes concentracions és un potent insecticida que s’utilitza en l’agricultura i en baixes concentracions actua com estimulant. Aquesta substància està formada per una piridina i un pirrol i existeixen dos isòmers d’aquesta, la D- nicotina i la L- nicotina. Aquesta última és la que es troba en el tabac. Quan un fumador inhala aquesta substància a través del fum d’un cigarret va directament als pulmons i per tant arriba a la sang. En set segons arriba una quarta part de la nicotina consumida al SNC, això fa que sigui una droga psicoactiva, és a dir, és capaç de produir una dependència important als consumidors poc temps desprès de consumir-la. Depenent de la quantitat de nicotina incorporada, les reaccions del cos poden ser diferents. En un primer exemple quan s'ha consumit una quantitat petita de nicotina, la continguda en un cigarret, els efectes produïts són psicoestimulants i per tant milloren les capacitats mentals ja que aquesta imita l’acció d’un neurotransmissor anomenat acetilcolina i per tant la nicotina provoca una sensació de gust, calma i millora la concentració. Aquest neurotransmissor és segregat per la medul·la espinal i el tronc cerebral i la seva funció és la de comunicar les neurones i aquestes amb la musculatura. També és important en diferents funcions autònomes del SNC com ara el ritme cardíac, la respiració i la dilatació de les pupiles, ja que la nicotina també té efectes estimulants sobre tots aquests processos. L'altre tipus de reacció és duu a terme quan es produeix un consum important de nicotina, aquest cop els efectes d'aquesta substància són diferents ja que quan la sang l’ha dut al cervell aquesta produeix un efecte sedant i actua com a depressor i per tant actua com un depressor del SNC.

La nicotina es pot trobar entre 1 i 2% en els cigarrets, per tant podem concloure que en el cas d’un cigarret, la nicotina continguda en aquest tindria un efecte de caràcter psicoestimulant ja que el cigarret d’ un gram només conté de 10 a 20 mg d’aquesta substància i d’aquesta el 10% passa al fum així d’un cigarret es fuma de 1 a 2 mg de nicotina.

L’absorció de la nicotina també pot produir-se a través de la pell. La quantitat de nicotina absorbida per aquest teixit depèn de diversos factors externs com per exemple: l’ higiene personal, l’ humitat de l'ambient o el pH de la pell. Un altre dels mecanismes d’absorció de nicotina es troba en la cavitat bucal, ja que dins de la boca hi trobem la mucosa bucal i els plexes sublinguals, aquests aproximadament absorbeixen d’un 4 a un 40% de la nicotina que podem trobar en un cigarret normal. L’absorció de la nicotina mitjançant mucoses és la forma més ràpida amb la que aquesta substància arriba al cervell, aquest efecte tan immediat és una de les propietats que fan que la nicotina produeixi dependència. Finalment la nicotina arriba als pulmons, en aquests es produeix l'absorció del 79 al 90 %, poc després la nicotina arriba a la sang i es conduïda fins al cervell.

La velocitat d’absorció d’aquesta substància depèn del nivell del seu pH. En el cas del tabac els valors normals són de 6 o menys. En un cigarret la nicotina es troba unida a algunes substàncies àcides que conté el tabac, això fa que no sigui volàtil i per tant l’absorció de la nicotina seria lenta, però quan s’encén un cigarret, la nicotina s’allibera de les substancies àcides i es converteix en una substància volàtil i és absorbida ràpidament per l’organisme.

4.2 Actuació de la nicotina sobre el sistema nerviós central (SNC)

4.2.1 La sinapsis

Per entendre com actua la nicotina sobre el SNC cal conèixer primer com es produeix la comunicació entre les cèl·lules nervioses, anomenades neurones, on es du a terme aquest procés i com s'inicia tot aquest mecanisme.

El nostre cervell està format per un teixit especialitzat anomenat teixit nerviós i les seves cèl·lules anomenades neurones estan connectades entre si formant ramificacions. Les neurones són capaces de generar impulsos elèctrics que es transmeten per una fibra anomenada axó fins arribar a l'extrem on es troben emmagatzemats els neurotransmissors. En els extrems d'aquestes ramificacions cel·lulars hi trobem algunes substàncies allotjades, molt properes a l'espai sinàptic. Per exemplificar aquest procés s’ha escollit el neurotransmissor acetilcolina. Aquest es troba allotjat en uns sacs membranosos anomenats vesícules sinàptiques situades a l’extrem de l’axó(1). Quan una senyal elèctrica arriba a l’extrem de l’axó les vesícules es fusionen amb la paret de la neurona aquesta fusió allibera acetilcolina a l’espai sinàptic entre l’axó i les dendrites[1] de la següent cèl·lula(2). El neurotransmissor es mou a través de la sinapsis cap a la següent neurona i en aquesta hi trobem les dendrites que contenen receptors als quals es pot adherir(3).

L’acte d’adhesió transfereix el missatge a la següent neurona i aquesta genera un nou impuls elèctric, un cop ja ha sigut transmès, l’acetilcolina se separa del receptor i s’allibera un enzim[2] anomenat acetilcolinesterasa(4). Aquest enzim té la funció de desactivar la acetilcolina separant la colina de l’àcid acètic i posteriorment es produeix l’absorció de la colina per l’axó amb l’ajuda de les proteïnes de reabsorció on és reciclada(5).

4.2.2 La sinapsis sota l’efecte de la nicotina

La nicotina actua sobre el sistema nerviós intensificant els mecanismes neurotransmissors. Amb el coneixement actual de l’encèfal podem saber que les substàncies addictives actuen sobre els anomenats circuits de recompensa cerebrals, de manera que el seu consum pot produir plaer i alhora inactivar alguns circuits de control com la conducta o disminuir-ne la seva activitat.

Respecte a la sinapsis es coneix que, quan la nicotina arriba a l’espai sinàptic actua com si es tractes del neurotransmissor acetilcolina i per tant s’adhereix als receptors de la membrana de la neurona postsinàptica designats per a la acetilcolina(1). Al adherir-se als receptors aquesta produeix un seguit de senyals que produiran impulsos elèctrics, es podria dir que fa el paper de l’acetilcolina. Un cop la nicotina és retornada a l’espai sinàptic dura molt més temps ja que l’enzim acetilcolinesterasa no pot metabolitzar-la i per tant pot transmetre més senyals de les que l’acetilcolina podria haver transmès(2).

Aquest procés produeix una sensació de plaer i eufòria degut a que la nicotina estimula els receptors de la acetilcolina en les neurones de dopamina, produint l’alliberació de dopamina en el sistema de retribució cerebral.

·Tolerància: Si es fuma regularment significa que el cervell necessita nicotina per funcionar normalment i és possible experimentar símptomes com ara irritabilitat, ansietat, insomni i depressió. Aquests efectes són produïts ja que hi ha una gran quantitat de nicotina present en el cervell i els receptors de l’acetilcolina es sobrestimulen, això produeix que aquests receptors es tornin temporalment insensibles i tant l’acetilcolina com la nicotina no poden adherir-s’hi. En conseqüència es transmeten menys senyals de les habituals i es necessita més nicotina per aconseguir la mateixa sensació de plaer, també es creen nous receptors de membrana.

·Abstinència: Si es deixa de fumar de cop la nicotina deixa de trobar-se present en el cervell i la insensibilitat causada per la nicotina disminueix, l’acetilcolina ja pot tornar a activar els seus receptors de forma normal, però ara existeixen molts més receptors que abans i la neurona és bombardejada amb estímuls i es torna molt activa ja que s’envien molts més missatges. Aquest procés biològic és l’explicació del síndrome d’abstinència.

·Altres conseqüències: la nicotina també estimula les glàndules de l’adrenalina[3] per que segreguin aquesta substància a la sang. Aquesta substància es alliberada en condicions normals en situacions estressants o quan ens trobem espantats i incrementa el ritme cardíac, el ritme de la respiració i la pressió sanguínia, això fa que ens sentim excitats i energètics. Un altre efecte és l’alliberació de glucosa a la sang, això fa que el cervell cregui que s’acaba d’ingerir un aliment i deixa de segregar substancies que fan sentir ganes de menjar. Aquesta és una explicació perquè desprès de fumar ens sentim amb menys gana. http://www.drogasycerebro.com/

---

[1] Dendrites: prolongacions ramificades de la neurona.

[2] Enzim: són proteïnes que tenen la capacitat de facilitar i accelerar les reaccions químiques que en duen a terme en els teixits vius.

[3] Adrenalina: hormona vasoactiva secretada per les glàndules suprarenals.